Situació dels immigrants en el mercat de treball (i II). Dades de l’afiliació a la Seguretat Social.

La primera entrada del blog va tenir per objecte com la crisi econòmica i social havia impactat de forma desproporcionada en els percentatges d’atur del col·lectiu de treballadors immigrants, i posava en evidència també que, al contrari que l’imaginari popular pensa, aquells son minoritaris dintre del total de persones que gaudeixen de prestacions o subsidis per la pèrdua de feina.

Aquest blog el dedicarem a comptar les dades de l’afiliació dels estrangers a la Seguretat Social al mes de març de 2011, és a dir, del nombre de treballadors immigrants que estan treballant i cotitzant per aquest motiu, d’acord amb les estadístiques que el Ministeri de Treball i Immigració ha publicat durant la setmana santa.

Al març, el nombre total d’afiliats estrangers se situa en 1.777.438: per tant, la crisi social i econòmica està suposant també un descens notori dels estrangers que treballen, ja que ara fa un any eren 1.828.230, i fa dos 1.872.951.

La dada positiva és que des de l’inici de l’any l’afiliació al règim general de Seguretat Social, al règim d’autònoms i de la llar familiar està incrementant lleument la seva participació. Es pot dir que en relació al règim general, que agrupa al 64,39% dels afiliats estrangers, el nombre de persones en aquest règim va tocar sol al mes de gener, amb 1.132.465, pujant al mes de març a 1.144.545. Igual pot dir-se dels afiliats al règim d’autònoms, amb 20..182 (11,26%), i la llar familiar, amb 180.350 (10,15%). En tot cas, el règim agrari continua tenint molts estrangers (el 13,90 del total), però la seva presència va a la baixa (de 264.748 al gener a 246.986 al març).

En conclusió, l’inici de la crisi econòmica ha colpejat el treball dels estrangers particularment en el règim general, la qual cosa va fer que es refugiessin, particularment, en el treball agrari i amb certa estabilitat en el de la llar familiar; en tot cas, es comença a detectar un canvi de tendència ja que en petites escales s’està constatant un augment de treballadors en el règim general des d’inici d’any (unes 12.080 persones).

Dels 1.177.438 afiliats a Espanya, Catalunya és la que més disposa, uns 390.790 (el 21,99% del total); seguint aquestes dades, a Catalunya, el 75,91% dels estrangers estan afiliats al règim general de la Seguretat Social, el 10,57% al règim d’autònoms, el 9,25% al règim de la llar familiar i el 5,07% en l’agrari. En tot cas, i seguint la tònica estatal, a efectes anuals l’afiliació dels estrangers a baixat un total de 10.171 persones (un 2,51%).

Els treballadors estrangers a Catalunya del règim general treballen majoritàriament a l’hostaleria (el 18,13%); al comerç, reparació de vehicles a motor i bicicletes (el 17,34%); a la construcció (l’l1,57%); a activitats administratives i de serveis auxiliars (el 12,42%) i a la indústria manufacturera (el 12,17%). Per cert, que com a treballadors autònoms, els estrangers també es dediquen majoritàriament al comerç (el 25,73%), a l’hostaleria (el 20,18%) i a la construcció (11,87%).

En relació al seu origen, dels 390.790 afiliats, 109.834 són de països de la Unió Europea i 280.955 de nacions que no en formen part d’aquesta: de fet, per nacionalitats, el primer nombre són els marroquins (51.003 en total, seguidament vindrien els romanesos (que s’ha de recordar que formen part de la UE) amb 34.464 persones; en tercer lloc els  28.086 equatorians, els 22.431 xinesos i finalment els 22.159 bolivians. En tot cas, deixant de banda els números absoluts, es percep de forma cada cop més visible la importància de la immigració comunitària o europea (per exemple, mentre a desembre de 2008 eren 633.744 ara son 659.409 del total d’estrangers afiliats a la Seguretat Social), per als quals cal recordar que no existeixen filtres previs d’accés a Espanya com si ho s’exigeixen a treballadors extracomunitaris per accedir-hi.

Cal concloure així en la diversitat de població laboral que hi ha a Espanya, amb una important presència d’orígens i cultures de vida i laborals diferents, la qual s’ha de tenir molt en consideració als efectes d’elaborar les polítiques d’accés a l’ocupació i la manera d’entendre el desenvolupament de les relacions laborals a les empreses degut a les cultures de les que provenen aquests col·lectius.

L’important impacte que la crisi econòmica està tenint en l’atur i en el descens de l’afiliació dels estrangers com s’ha vist en les darreres entrades del blog fa necessari més que mai arbitrar polítiques d’accés a l’ocupació que facin front a la vulnerabilitat dels estrangers en el mercat de treball, més quan aquests continuen tenint una taxa d’activitat (és a dir, un interès en trobar feina) que està per sobre en quasi uns 18.5 punts de l’espanyola, principalment, com diu l’Enquesta de Població Activa del quart trimestre de 2010, per l’estructura d’edat més jove que disposen els immigrants.

Presentació del blog. L’estat de la relació entre Immigració, Drets i Ciutadania en el moment d’iniciar aquest blog. Situació dels immigrants en el mercat de treball (I).

En tant que Director de la Càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona (CIDC) m’omple de satisfacció inaugurar aquests primers dies de novembre de l’any 2010 un blog, la finalitat principal del qual és plasmar per escrit el seguiment que des de la CIDC aniré fent sobre l’estat de la relació entre si de les tres nocions que li donen la seva raó de ser.

De fet, l’objectiu de la CIDC, d’acord amb el Conveni amb la que va ser creada l’any 2001 pel Síndic de Greuges, el Bisbat de Girona i la Universitat de Girona, és treballar en totes aquelles qüestions que tinguin una incidència en els moviments migratoris des de qualsevol perspectiva, ja sigui jurídica, social o des de qualsevol altre àmbit.

Partint d’aquesta idea, la primera entrada d’aquest “Blog del director de la CIDC” se centrarà en conèixer la realitat social i econòmica dels estrangers principalment a Catalunya, la qual ha resultat afectada de forma molt notòria per la situació de depressió econòmica i d’ocupació en la que es troba el país des del 2008.

Així, aquesta primera entrada al blog, dedicada a la situació de la immigració en el mercat de treball, tenint en consideració exclusivament les dades relatives a la situació d’atur dels estrangers.

Començaré recordant que a qui primer va colpejar l’augment de les situacions de desocupació l’any 2008 va ser als immigrants, ja que a finals d’aquest any, mentre la taxa d’atur dels autòctons era del 12,5, la de la població immigrada va arribar al 21,3%. De fet, aquesta distància no ha fet més que anar augmentant amb el pas del temps, ja que amb la Enquesta de Població Activa del tercer trimestre de l’any 2010, la taxa de desocupació dels estrangers ha assolit el 29,35%, mentre que la població espanyola s’ha col·locat al 17,98%. Tanmateix, una petita llum d’esperança es pot obrir davant aquesta mateixa Enquesta ja que ha vingut a dir que la taxa de desocupació esmentada dels estrangers suposa una disminució del 0,89%, mentre que la dels autòctons és del 0,21%.

En tot cas, aquestes estadístiques sobre l’elevada desocupació dels estrangers tampoc són específiques del nostre país, ja que si valorem el que passa a Europa, les dades fetes publiques per Eurostat també postren que al primer trimestre de l’any 2010 la taxa d’atur és sensiblement superior entre els estrangers extracomunitaris (21,2%) que entre els nacionals (9,7%).

En aquest marc, cal mencionar també que com posen de manifest les dades del Servei Públic d’Ocupació Estatal de 3 de novembre de 2010, els treballadors estrangers suposen el 14,38% de beneficiaris de les diverses prestacions per desocupació, el que implica un augment d’aquests entre els beneficiaris dels diversos ajuts estatals (òbviament, es tracta d’estrangers residents, ja que els que estan en situació irregular no tenen cap dret sobre aquesta protecció); ara bé, cal posar de manifest que els immigrants són només el 12,62%, amb tendència a la baixa, del total de ciutadans que reben la prestació “contributiva” d’atur; tanmateix, els estrangers suposen el 18,46% del total que cobra un subsidi d’atur i el 10,07% del total que rep la renda activa d’inserció, en aquest cas amb tendència a l’alta: dit d’una altra manera, la major part dels estrangers són beneficiaris d’un tipus d’ajut per atur no de caràcter contributiu, sinó assistèncial, ja sigui per haver esgotat la prestació de desocupació i passar per una situació econòmica o de rendes molt delicada i amb dificultats de trobar una feina, que d’altra banda són menys costosos per l’Estat. De fet, la despesa pel pagament de les prestacions a estrangers està disminuint progressivament de forma que només suposa un 11% de la despesa total de les prestacions per desocupació.

Davant d’aquestes xifres, podria pensar-se que una explicació d’aquest elevat nivell d’atur dels estrangers deriva de la destrucció dels llocs de treball poc qualificats, o pertanyents als sectors més afectats per la recessió econòmica, però també s’ha de fer esment al fet de que potser, els espanyols hagin passat a ocupar els treballs que abans no volien - que justament per aquest motiu havien estat ocupats en el passat pels estrangers-, revertint així la situació que s’havia produït en aquests últims anys.

Davant d’aquesta situació, s’hauria de recordar que en el nostre país està vigent, al màxim rang jurídic, el principi d’igualtat i la prohibició de per raó de nacionalitat, raça als estrangers en situació regular en relació a l’accés a l’ocupació. El debat sobre la integració dels estrangers al nostre país que s’està portant a terme en l’actualitat ha de partir, com a base prèvia, de la pròpia integració d’aquests en el treball. La situació que estan vivint els immigrants, també junt amb altres col·lectius d’autòctons (com són els joves i particularment majors d’edat) ha de ser presa en consideració pels poders públics de forma especial, tal i com obliga en aquest sentit la llei d’ocupació.